Aquests continguts sorgeixen de fer un buidatge exahustiu de les respostes del qüestionari, de les aportacions dels ponents i dels debats que es van produïr durant el Congrés. Quan alguna aportació ha sortit en més d'un cop o molt similar, s'ha deixat una sola vegada. S'han omés el nom de la persona que ha fet cada aportació.
M'AGRADA:
bon ambient
l'ambient de treball, La idea i l'ambient que hi ha a l'entorn és molt positiu. El companyeris-me
festa
m'agrada el sentit de comunitat que es crea. L'ambient festiu, la cooperacio , les inter.rel.lacions. El cor com molt positiu
afinitats
Trobar persones en que pots sintonitzar per temes que t'interessen. coneixes persones que t'aporten en tots els sentits. Tinc records entranyables.
sinergies positives
crea unes sinèrgies positives per als ciutadans.
diversitat
la diversidad
respecte i llibertat
la possibilitat de participar sense pressions on vulguis
valors comunitaris
la Xarxa social I els valors humans. totes les experiències amb les persones que he tingut contacte, han estat positives.
La possibilitat d'incentivar el troc
independent de l'euro
que pots generar turutes sense necessitat de tenir diners.
filosofia de col·laboració econòmica directa, sense que hi hagi pel mig cap entitat financera.
aprenentatge
aprenentatge, intercanvi de serveis, ser part d'un model social alternatiu.
solucions
Les trobades inesperades , els imprevistos de les coses que s'han demanat o que s'han ofert, sempre hi ha una solució per cada problema, reciclatge, recuperació.
oferta qualitat
el concepte i la qualitat d'oferta ja existent ! molts comerços de Vilanova treballen amb Turuta encara que no es sàpiga
bona comunicació
només rebo emails y sempre son per compartir alguna informació útil
suport
apoyo moral de mucha gente que colabora todo lo que puede en el proyecto no solo con palabras de ánimo para mí sino también con hechos
pràctic
És un projecte transformador, real, pràctic i que empodera a la ciutadania
esperança futur
porta un missatge de esperança i pau
sobirania económica
un gran projecte que atorga soberania econòmica ciutadana
potencial
el seu potencial que encara té per desvetllar
INTERESSANT:
vivències
Les xerrades i cantades i expossicions donant a coneixer l' iniciativa.
no percebo cap viviència com a negativa.
Totes les he acabant vivint com alguna cosa que m'ensenya i que incorporo com a aprenentatge útil i com a creixement personal i saviesa.
xerrades
Les xerrades i cantades i expossicions donant a coneixer l' iniciativa.
El cicle de conferencies de fa uns anys
assemblees
Les assemblees, lloc de debat
jornades als horts
jornades als horts
calçotada
em va agradar la venda d'articles a la calçotada turutaire
explicar des de la botiga
A la botiga, en explicar als clients aquest sistema de moneda alternativa hi havia que els hi agradava i ho acceptaven de bon grat.
emails amb ofertes
gràcies als missatges per mails, vaig trobar una oportunitat de fer rem amb els Llaguts
conveni amb l'ajuntament
Molt positiva la relació amb l'ajuntament, el conveni, i el fet de fer participar l'administració del projecte.
resoldre necessitats
vaig oferir serveis professionals a canvi de productes de consum tipus pa i formatge.
Un intercanvi a l'hort de llimones per ametlles.
pagament de la minuta d'un gestor turutaire.
Un dia va ser posible fer cuasi la meitat de la compra semanal amb turutes (aixó fa uns anys)
coneixençes interessants
conèixer a persones molt valides, amb ideals molt clars, amb moltes ganes i il·lusió
ambient cooperatiu
l'ambient cooperatiu i co.laboratiu que desprèn.
el sentit comunitari que crea el projecte i totes les vivències compartides al llarg dels anys
participem en el canvi món
sento que formo part de ser el canvi que vull veure en el món
visites altres llocs
anada a la Sorbonne de París de la mà de Bernard Lietaer per fer una partida d'ECOPOLIS
participació en les Trobades de monedes
visites a altres models de monedes socials.
innovació
L'experiència de la peixeteria El Pop km0. la darrera hora de la setmana havíen de treure tot el peix perquè no es fes malbé i el venien el 100% amb turutes, la resta de la setmana 10%. Llavors se'ls van acumular moltes turutes que no podien treure, van parar, van pensar i van optar per donar turutes a canvi de la despesa amb euros, també la darrera hora de la setmana. un turutaire que li va anar bé durant un temps de fer aquests trajectes a Barcelona a canvi de turutes. Anava amb la furgoneta de la peixeteria i ells li pagaven la seguretat social, amb euros lògicament.
treball tècnic
feina que vàrem fer per la migració a cyclos
NO M'AGRADA:
poca incidència
la poca repercussio al poble de Vilanova. la poca utilització que se'n fa
poc compromís socis/es
El poc compromís dels soci/ies i les,
la manca de decisións coherents i de accións/propostes efectives importants.
que alguns turutaires oferents professionals no ho apliquen.
Algunes vegades(poque s) he quedat per intercanviar i sense avisar no s'han presentat.
poca cooperació Of,Prof
trobo a faltar una relació més propera entre els Oferents i no es generen situacions de cooperació
poca oferta Of.Prof.
que no hi ha gaires llocs que l'acceptin...
la poca implicació dels comerços per fer gran la turuta.
pocs establiments
complicat
la part pràctica és força complicada.
complicat per mi de fer servir el mòbil
dificultat gastar tt
és difícil gastar les turutes obtingudes.
molt poc volum d'intercanvis.
Poca oferta per fer servir les turutes.
Tinc conflicte en comprendre que equival als euros.
La gent acumula turutes i no sap com gastar-les.
molts emails
la masiva de correos
molestes als professionals
Pagar un % mínim és molestar al Of.Professional
molt fàcil guanyar tt
És molt fàcil guanyar turutes: vas a l'hort i tornes amb 30 tt
manca de temps
no tinc gaires turutas perque no tinc temps per fer serveis per aumentar-les.
Horaris
impressió club tancat
la impressió que és un petit club tancat i no un projecte en creixement
alguns radicalismes
alguns radicalismes.
s'hauria de obrir una mica mes la ment I aceptar q no tothom pensa igual de Tot I q ens hauriem de respectar mes
no arriba a colectius vulnerables
la dificultat de vehicular- la precisament amb els col·lectius i persones vulnerables i amb necessitats econòmiques.
xats desagradables
Hi ha xats una mica personals i desagradables
RAONAMENTS:
visió de futur
Creure més en aquesta moneda.
Per que el comerç hi cregui, ha de veure que la demanda de turutes es un cami real i beneficiós per la economia local familiar.
Puede ser una opción alternativa a la economia destructiva actual.
Anar al grá de la qüestió ecologíca i económica...
Es el futur, el capitalisme esta caien igual q l'imperi Roma. I Es necesita una alternativa urgent.
El capitalisme és inviable, requereix el creixement constant per tant és incompatible amb el canvi climàtic. Es un càncer de civilització.
si tot VNG estigues en la turuta, els % importarien ben poc. Tindria capacitat d'intercanvi.
La piràmide d'oferents de serveis i de productes. El tema impositiu és per tota la quantitat en euros. La normativa cada vegada és més angoixadora vers les monedes alternatives. el món local ha de tornar-se a reinventar, sino hi haurà un futur molt negre
nova economia, nous valors
canviar els valors... ajuda mútua... repensar l'economia, no només una ciència que calcula quantitats, veure l'economia com un art, com una forma de vida, on les relacions econòmiques generen uns vincles diferents... comunitat + interdependencia...
quines són les relacions importants: l'alimentació, salut, vivenda, transport, deixalles, aigua... trobar un nou mapeig de les relacions en una comunitat.
Es donen principalment en un territori, però també a distància.
Una forma diferent d'habitar en un territori i el vincle amb la terra, els arbres, aigua... les monedes socials: canvi de sentit del concepte economia. Les relacions en el territori.
Canvi de la lògica de reproducció econòmica... fins ara tenir, tenir... l'important no és la reproducció del diner sinó la reproducció de la vida.
El consum, satisfacció de necessitats. No vendes, no compres... oferir i obtenir de la comunitat. La lògica capitalista és “jo produeixo per fer una mercaderia i posar-la al mercat” “mercantilitzar lo que produeixo per vendre-ho”,
però amb la visió de comunitat: “produïr algo amb cura, que vull oferir en una comunitat perquè altres satisfagin les seves necessitats”, una lògica totalment diferent.
Veig les persones, veig el que necessiten, estem construïnt un subjecte col·lectiu... em preocupo pel “bon viure” de tot aquest grup de persones i per això ens diem comunitat, amb una lògica diferent de la del mercat.
La importància del “donar”, canviar la lògica individualista a una lògica de compartir.
Un ha de saber donar als demés, no necessàriament han de ser coses materials, pot ser temps (cuidado, preocupació, escoltar...) la nostra capacitat d'oferir algo als demés i això ens transforma en aquesta nova humanitat que volem ser... i acabar amb totes les violències.
Les monedes socials ataquen directament el cor del sistema que està destruïnt les relacions humanes i les relacions amb la naturalesa
si empitjora la societat... Només en el cas que les coses es posin molt lletges a nivell econòmic, llavors les persones es plantejarien una forma diferent de relació econòmica. Creixerà per si mateixa pq el moment econòmic i social actual, ho necessita. allà on hi ha necessitat, les monedes socials funcionen millor.
Sistemes duals. canvi lent ... la realitat de canvi es lenta i s'ha de tenir paciència. li costa molt d'ententre a la majoria de persones.
he après moltíssim al llarg dels anys en el projecte. I sobretot, a desenvolupar molta paciència i elogiar la lentitud... Es un tema de creure i veuren la efectivitat real. Els beneficis no son inmediats, i això fa que la gent no ho tingui en conta. La seva filosofía.
Com a moviment social està molt bé però com a moviment econòmic a la VNG del 2020 no.
cal més oferta local
Caldria mes oferta local. ha de millorar és volum de transaccions i oferents.
Com més amplia sigui l'oferta i més persones utilitzin aquesta moneda d'intercanvi alternativa a la moneda oficial, més ajudarem a crear una societat més justa i solidària.
Cal massa crítica
cal noves generacions
necessiten gent jove per a continuar el treball de molta gent.
Crec que hi ha certa desconfiança per part dels vilanovins
cal evitar deixalles
Reduir, renovar, re-utilitzar i reciclar, hauria de estar lligat a la introducció de la moneda local, per tal de canviar de debó la economia i benestar Km0.
Diferents tipus d'intercanvis
no barrejar euros i turutes.
Productes al 100% amb turutes.
Em serveix per conèixer.
Cal relocalització
Energies molt distribuïdes.
I si ens trobem que no podem importar menjar de fóra?
També donen suport a les petites i mitjanes empreses i les noves
cal cooperació
Guiat per la cooperació no per la competència
cal participació democràtica
Control democràtic
bones eines
El sistema informàtic és com qualsevol dels bancs.
Transformació local de la mà de les monedes locals virtuals.
promoure sistemes tipus JAK o CAF
CANVI D'HÀBITS:
tenir en compte el principi
el primer principio es tener en cuenta el principio
no esperar que ho facin
no esperar a nadie, no esperar a que los demás lo hagan (ex: colibrí en bosc en flames)
por al propi poder
miedo al propio poder
dependència voluntària
dependencia voluntaria
fraternitat amb lo diferent
fraternidad con lo diferente
fluir enlloc d'acumular
fluir en lugar de acumular
contemplar
contemplar para aumentar tu innocencia
austeritat voluntària
austeridad voluntaria
no conèixer els beneficiaris
no conocer a los beneficiarios de tus iniciativa y de tus actos
pacífic i pacifista i no voler poder
vivir doblemente desarmado: pacífico y pacifista y no andar jugando con la toma de poder alguno, inhibir desde raíz la posibilidad de que seas dictador.
IDEES MILLORA:
ARA ÉS EL MOMENT
Finestra d'oportunitat (coses com des de la nostra proposta, com podem treure profit... hi haurà patiment, hi haurà comerços que no podran accedir al crèdit..
Visió persona, poble, planeta.
Les administracions locals no tindran els recursos econòmics necessaris, els convidem a cooperar en posar en marxa sistemes econòmics locals.
Tornem-nos totes i tots en PROSUMIDORS (productors i consumidors).
(comunitat de Valparaiso: donar el tomb al COVID = DIVOC (diner independent vilanoví organitzat i comunitari).
necessitat de decréixer en el consum i conscienciar sobre reciclatge i reutilització...
seria molt important tenir més terrenys al voltant de Vilanova per cultivar i poder millorar aquesta sobirania local.
Fer una cerca de terrenys que puguin estar abandonats o que no es treballin.
Si els mitjans de comunicació difonguessin eduquessin per la creativitat i l'evolució positiva però el que veiem són assassinats i notícies negatives que fomenten la por i deprimeixen el sistema immunològic.
Como decía Negri en Imperio (2006): “La resistencia ya no es una forma de reacción, es una forma de producción y acción... La resistencia ya no es de trabajadores en la fábrica, es una forma completamente nueva de resistir basada en la innovación... Una de cooperación autónoma entre sujetos productivos y consumidores. Es una capacidad para producir y desarrollar nuevas potencialidades más allá de las forma de dominación imperantes” (Negri, 2006).. Descartar la violència: per implantar l’ètica ecològica, que alguns veuen com impossible, s’ha de tenir cultura i no poder.
Molts cops s’ha de desaprendre el que ens han inculcat.
El més perillós de la globalització és la unitat de tendències i criteris que només miren cap al progrés i desenvolupament que ens porten a un suïcidi col·lectiu. L’alimentació juga un paper clau en la naturalesa.
Els residus són recursos fora de lloc.
Actualment hi ha un menysteniment cap a lo rural; la política i la cultura se centra en lo urbà.
El problema no recau en el despoblament, sinó en la sobrepoblació.
Anticapitalisme com a supervivència.
La ciutadania comença a adonar-se de la fragilitat i poca resiliència del sistema. Les polítiques ecològiques que estan gestant les administracions no coincideixen amb les que la societat conscienciada en aquestes qüestions voldria, així com tampoc cap a qui haurien d’anar dirigides.
No pot existir una justícia climàtica, ni ecològica, ni social, si no existeix per a tots els éssers vius del planeta.
Sistema dual de la moneda social i la convencional: com a emergència i alternativa
MÉS IMPLICACIÓ SOCIS I COM PROSUMIDORS
Més visibilització, més ofertes y, és clar, amb més persones implicades.
amb major visió - implicació de cada vegada més gent.
Fer assemblees virtuals mensuals?
creixement personal i comunitat... valorar canvi d'hàbits... consciència del món... Apoyar la transformación de clientes y consumidores en ciudadan@s prosumidores (productores + consumidores) integrantes de una comunidad que comparten, ofrecen y reciben: tiempo, saberes, productos y creaciones propias, bienes comunes y productos básicos.
Que tothom es converteixi en prosumidor.
Les coses no canvien perquè pensem que l’acció d’una sola persona, una aportació individual, no tindrà rellevància...
Sovint esperem a que algú prengui la iniciativa abans.
Lema: sóc turutaire, on vaig a comprar?
BOCA ORELLA
el millor és el boca-orella i les experiències que se'n generat.
explicar a la mida, no cal explicar gaire massa.
comunicació per edats tu a tu.
Com ho presentem: tenim la tendència a explicar tantes coses que generem dubtes.
Marketing positiu.
Posem el focus amb la gent a qui ens adrecem: Expliquem que en situació de crisi pot anar bé i podem tenir solucions... (no cal explicar que volem canviar el món...). idea de donar 10tt de regal quan entren
PREGUNTAR QUAN ANEM A COMPRAR
Treure la vergonya de preguntar si es pot pagar amb turutes.
NORMALITZEM EL SEU US
DELEGAR FEINES
no ens ha de fer por delegar feines.
El rol del coordinamitzador “pal de paller” dins la turuta: Distribuïdor d'energies i delegar
TROBADES CONÈIXER-NOS
Generando situaciones para conocernos
Fomentant activitats de intercanvi o compra/venda.
Amb jornades d'intercanvi quan acabi la pandèmia. actes lúdics i participatius. Jornades públiques a Vilanova a llocs oberts (places) per explicar el projecte. Fomentando los intercambios de conocimientos, talleres, mini-trueques, proyectos sociales y económicos. compartiendo momentos de distensión donde se puedan exponer todo tipos de ideas para seguir decreciendo.
Fer assemblees virtuals mensuals?
Cal contemplar el diferent com un idèntic
POTENCIAR COMUNITATS AUTOAJUDA
posar en valor la vida en comunitat.
hem de tornar als comunitarismes. som esser interdependents. cooperatives de consum, reproduïm comunitats, llocs sense por. impulsar Comunitat local. Activar un “gen perdut” que s'activa en trobar-nos i enfortir-nos, recuperar processos que el sistema capitalista, ens encasella en rols del sistema...
La cooperativa de consum la Vinagreta, organització families. Consum respectuós amb el Planeta i les persones. Compra col·lectiva de fruita i verdura fresca de temporada, lactics, cereals, llegums, higiene personal, neteja casa... objectiu: poder abastir-se... es salten els circuïts convencionals per evitar i combatre la dictadura dels grans grups empresarials que es reparteixen el pastís i combatre la indústri agroalimentària. Més enllà de les característiques del producte miren de saber a qui beneficia. Directament al productor. Petita escala, que els preus siguin més justos pel productor, evitar el malbaratament alimentari. Relació directa i de confiança amb el productor. Organització, criteris de compra... el consum conscient, com eina de transformació social, un espai polític de resistencia al sistema. Ens considerem activistes, el consum té un impacte potent. Pocs però és important. Això ens permet teixir alternatives en el territori, que questiona el model econòmic, repensar el futur, i avançar vers la sobirania alimentària. Es crea un sentiment de comunitat i de pertinença però han de sortir del propi cercle “amorós” i tenir altres relacions com “ entitats pel Clima”, és important sortir i organitzar coses: el cicle de documentals Docs for Action i un “dinar de profit” per sensibilitzar, amb la FAC el caramel sostenible. El Docs for Action, es poden pagar una part amb turutes, però hem d'anar més enllà.
Fomentem petits nodes de poques persones, tornem-nos totes i tots en PROSUMIDORS (productors i consumidors).
La moneda social s’ha de considerar com una satisfacció de necessitats, més enllà de compra i venda; oferir quelcom que la comunitat pugui necessitat i viceversa.
En la moneda Jurupi fan un dia de Comunidad por dentro, reunions virtuals per coneixer-se i reunions setmanals virtuals per ofertar
ALIANCES ALTRES ENTITATS
Fent llaços amb altres grups de treball voluntari on els seus principis siguin els mateixos.
Buscant la implicació d'altres entitats o grups de VNG i comarca que lluiten pels mateixos objectius.
Impulsant la vinculació i la participació d'entitats socials.
unir forces amb altres associacions de VNG i de la resta del món.
ODS2030 les aliances si sabem articular aliances...
no un xiringuitu de gent motivada sinó que tothom s'impliqui (administracions, empreses, etc...) tots els actors.
Generar Aliances.
Parlar amb els diferents actors.
Entitats pel Clima que les diferents entitats adoptessin la turuta.
Connectar amb Banc del Temps. Connectar amb la VenusHina...
La VenusHina pretén donar llibertat finançera a les dones, que les demés economies puguin intercanviar amb la VH (valors humans). Serà amb blokchain... intercomunicar entre dones. DICS (datos, información, conocimientos y sabiduria)
XARXA AMB ASSOCIACIONS COMERCIANTS
interconnexió amb xarxes d'oferents+publicitat+incentius
TURUTA BRANCA JOVE
reinventar-se la turuta cap a la gent jove.
crear un subgrup dels joves per explicar als seus joves coneguts (confiar en ells, autònoms). tenim el concepte de que els joves sempre estem en el móbil...
tenim ganes però no sabem com fer-ho.
Deixar fer però amb a les nostres mans joves però amb el vostre suport. que els joves ho expliquin en les escoles.
Vols canviar el món o no? educació.
Relleu generacional. podriamos crear una « comisión de la juventud » ? dejarles actuar a 2-3 jóvenes i que lo muevan a su manera ?
Reitero el tema del PAE. És fácil presentar un projecte a l´ajuntament. Es podría fer un sobre la turuta i les monedes socials portat per gent jove
GENT MÉS JOVE
Integrant gent mes jove. renovant gent mes jove.
Informant als joves. comunicació per edats tu a tu
XARXES SOCIALS PELS JOVES
xarxes socials online per arribar a la gent jove.
tenim el concepte de que els joves sempre estem en el móbil...
tenim ganes però no sabem com fer-ho.
Deixar fer però amb a les nostres mans joves però amb el vostre suport.
Si es fessin servir les xarxes socials per fer ofertes
XERRADES ESCOLES
xerrades a centres educatius.
campanya a les escoles per als joves, anar a les escoles, al PAE.
En la materia de Empreneduria – les directrius són Economia Social i Solidària... PAE Xerrades preparades pels Instituts (en les tutories o Economia... ) lligar al programa REACCIONA del PAE i per alumnes més grans de 16anys i fora d'hores de classe. que els joves ho expliquin en les escoles. Vols canviar el món o no? Camp per explorar.
En el món jove hi ha molta energia i canalitzar aquesta energia.
Fomentar visites de escoles a coses que s'estan fent.
Joc ECOPOLIS com a taller del PAE.
xerrades, actes dinamiques de grup pensades per 20 -30 minuts i deixar fer a l'alumnat els altres 20 minuts!!
TURUTA GUAI PER ESCOLES
una turuta guai per la canalla a les escoles, com un joc.
Centres que han creat la seva moneda (ex: almendrita).
con los nenes funciona muy bien con intercambio de juguetes
MERCAT SETMANAL ONLINE
fer un mercat trimestral , sempre al mateix lloc,i en un lloc centric.
Fires virtuals tots els diumenges.
Innovació: producto interno dulce (x2) (inspirat a l'escola de Quebec), es calcula la quantitat d'intercanvis. Per càpita, dividit pel nombre de persones I el “contador de riqueza” PIDcualitativo, amb uns ítems.
Reconvertir les relacions entre les persones. fires de periodicitat setmanal, per poder aconseguir tot allò que necessito, al 100% amb tt (ni es val mensual o periòdica) ha de ser setmanal perquè jo vagi allà a comprar el meu menjar, les meves necessitats... presencials o virtuals, 100% amb moneda social, no el 50% Gestió participativa del node amb rols rotatius, que les fires no siguin apropiades per un petit grup perquè es cansen i desapareixen.
La responsabilitat de cadascú de portar cada setmana a una o dues persones convidades.
Cadascú aporta moltes coses, no només “mi libro”, aporto coses que el grup necessita.
A vegades vaig a comprar al mercat de fora perquè aquest grup creixi... i perquè serveix? Serveix per dir que el meu “foco” està en la comunitat, en la gestió participativa i en l'empoderament del grup i que neixi amb la idea ja de replicar l'experiència.
En les fires no comencem pel que oferim sinó pel que necessitem.
Las ferias virtuales nos ayudan a continuar y buscar el punto de entfega
LINEA 100% TT
un 100% no és possible en Of.Prof.
Reforçar la comunitat del 100%, un sector el 100%.
algun producte el 100% amb tt els Professionals.
enlloc de fer un 10% en tots els productes, fes un 100% en el 10% dels productes. si un producte el venen al 100% amb tt tothom va a per aquell producte.
Falta temps per pagar un 10% per una barra de pa, quan hi ha cua.
Què en fa de les turutes el comerciant? Genera incertesa.
El factor impositiu és important, pel % però la importancia depend justament d'incrementar el numero d'oferta. fer concerts o afltres activitats nomes turutes. fer com un fora stocks
LINEA 50% TT
un 50% amb turutes. ens falten un parell de graons, el tema % no ha de ser un problema
FER LOTS
fer lots de productes
MÉS PROJECTES PRODUCTIUS
mes projectes i hauria molt mes interes en noves persones a formar part.
Ruralitzar-nos. produïr determinats productes.
Potser és massa fàcil obtenir turutes, si és molt fàci desmotiva als venedors. Què en fa de les turutes el comerciant? Genera incertesa. el tema de ser molt fàcil aconseguir turutes em sembla injust perquè comporta banalitzatció.
Les turutes es guanyen treballant en projectes socials i transformadors i teballant. Si a sobre t'ho passes bé, genial!.
La sensació de que es poden crear amb molta facilitat, pot portar a confusió.
Es poden fer Minga – Permabliz. Apoyar la transformación de clientes y consumidores en ciudadan@s prosumidores (productores + consumidores) integrantes de una comunidad que comparten, ofrecen y reciben: tiempo, saberes, productos y creaciones propias, bienes comunes y productos básicos.
Olles comuns (com a Valparaiso i altres llocs).
necessitat de decréixer en el consum i conscienciar sobre reciclatge i reutilització. Seria molt important tenir més terrenys al voltant de Vilanova per cultivar i poder millorar aquesta sobirania local.
Fer una cerca de terrenys que puguin estar abandonats o que no es treballin. Naturalesa és el millor lloc per aprendre. reciclem pots i els paguem amb turutes. Lloguer amb turutes i part dels impostos amb euros. Plataforma productiva local
SERVEIS GENT GRAN – ACTIUS
fer una bossa de voluntaris,i oferir a la gent gran serveis a canvi de turures.
Previament una difussio a la gent gran. Anar a comprar, netejar els patis, acompantar- los...
Reactivar la participación de personas mayores como actores relevantes de las comunidades y garantes de su historia y patrimonio cultural.
BORSA DE TREBALL AMB TT
una bossa de treball més gran de Turutes.
Això vol dir que es poden anunciar treballs a Vilanova a pàgines web estil infojobs, i a l'oferta especificar que una part o tot el sou es paga en TURUTES.
Voluntariat per la sobirania alimentària.
Regals personalitzats
AJUT A PERSONES VULNERABLES
crear algún sistema per fer-la correr entre els aturats. potser per als Menas o a col·lectius amb falta d'activitat com a l'INEM es poden trobar persones que vulguin col·laborar a projectes...
Per tothom però sobretot per les persones vulnerables. com fem que la gent que ho necessita es senti que és la seva moneda.
Olles comuns (com a Valparaiso...)
CAMPANYA MARKETING
una campaña de marketing entre botiguers, sería magnific.
El boca a boca no funciona, publicitat, publicitat I més publicitat, de totes les formes I maneras posibles.
Campanyes al carrer i demostracions pràctiques.
Fer un bon marketing. explicar a la mida, no cal explicar gaire massa.
Si es fessin servir les xarxes socials per fer ofertes.
Com ho presentem: tenim la tendència a explicar tantes coses que generem dubtes. Marketing positiu. Posem el focus amb la gent a qui ens adrecem: Expliquem que en situació de crisi pot anar bé i podem tenir solucions... (no cal explicar que volem canviar el món...).
Fem que el Mural pintat en una paret, acordar fer una colecta per fer un mural dedicat a la moneda social la turuta
RETOLS BOTIGUES
Rètol a les botigues: es canvien euros per turutas i turutas per euros
PUBLICITAT EN BOTIGUES
Implicant mes al comerç amb accions publicitàries actives, tallers, fires...
molts ciutadans encara no han rebut informació de la moneda en sí, ni del que representa la Turuta.
que surtís en mitjans de comunicació locals
OF.PROF. SEVES XARXES
que tot negoci oferent de Turutes, recordi de tant en tant a la seva xarxa de clients que aquests poden pagar amb Turutes.
BANC DE MONEDA SOCIAL – OCL
una bona idea tenir un banc amb moneda social propia i oferir serveis compartits, com la plataforma Zoom (Jurupi la lloguen amb moneda social)
RECUPERAR EUROS
amb capacitat d'un % bescanvi l'euro,
Poder canviar-la per €, quan calgui.
Crowfunding
PROJECTE REGALAR TURUTES
regalant-les per exemple que s'escampin be.
Potser és massa fàcil obtenir turutes, si és molt fàcil, desmotiva als venedors.
MONEDES FÍSIQUES
monedes/ bitllets fisics.
oferin articles o serveis nomes amb turutes
LOTERIA
potser amb activitats, xarxes, una loteria..
FILTRAR QUI ENTRA
S'accepta gent no compromesa... millor ser pocs i compromesos
NO BARREJAR TT I EU
hi hauria d'haver dues linies, no barrejar-la amb els euros (10% es poc i molesta)
REIVINDICACIÓ CONJUNT
oposar-nos a les lleis injustes.
Plataformastop5g Garraf-VNG.
Acá en Colombia tenemos la misma situación de extractivismo, desplazamiento y desaparición de líderes sociales que se oponen a estos procesos. Tenemos realidades que nos convocan a dar respuestas desde la solidaridad, la sustentabilidad y la moneda social sin duda es un primer eslabón para construir realidades distintas.
DEVALUAR LA TURUTA
Començar de nou, devaluar la turuta.
és massa fàcil guanyar turutes i ho hem comentat en el passat. El resultat és que la tt no té valor real. Jo volia vendre una nevera per 99€ i és segur que l’hagués venuda perquè era com nova, valor 300€, però la vaig posar per 99tt per convicció. És evident que és una bogeria, vaig regalar la nevera, ja ho sé, amb 99tt no puc comprar res. La solució potser hauria de passar per fer com fan les monedes devaluades: reduir per un factor de 10 les turutes i tornar a començar, però no des de zero que seria injust.
